[vc_row][vc_column][vc_column_text]
Fem una parada estival, però abans volem recordar la participació d’una àmplia representació de la XMESS al Congrés del Cooperativisme de Catalunya. Un Congrés que, sota el lema “Evitem el Col·lapse”, va aplegar més d’un miler de persones al Palau de Congressos de Barcelona.
Persones. Planeta. Propòsit.
El Congrés del Cooperativisme de Catalunya s’emmarca en la campanya Persones. Planeta. Propòsit, que commemora i posa en valor els 125 anys del moviment cooperativista organitzat a Catalunya. La Campanya també ha donat visibilitat als principis del cooperativisme, mitjançant diferents manifestacions al territori, com quatre grans murals commemoratius a Maldà, Mataró, Palafrugell i Valls.
Volem agrair a l’organització del Congrés que convidés a la XMESS a co-dissenyar la Sessió “L’Impacte local d’una política pública amb mirada cooperativa”, en que vàrem tenir l’oportunitat d’explicar què fem i quins son els reptes de l’Administració Pública Local a l’hora de promoure el cooperativisme i l’ESS al territori.
La sessió, moderada per l’Eloi Serrano, Director de la Càtedra d’Economia Social en Tecnocampus Mataró-Maresme, va comptar amb el testimoni del Toni Vidal, Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Salt i actual president de la XMESS, Núria Martínez, Alcaldessa de Mieres, el Sergi Morales, Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Mataró i Secretari de la XMESS, l’Ester Vidal, de la Direcció de Serveis d’Economia Cooperativa, Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona, el Pep Forn, Regidor d’Economia Social de l’Ajuntament de Terrassa, la Betlem Parés, Coordinadora Àrea de Serveis a les Persones i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Manlleu, el Jordi Estiarte, Alcalde de Bellpuig, i la Cèlia Bermúdez, tècnica de l’Ajuntament de Reus.
La sessió va girar entorn a la motivació per fer política pública d’ESS i cooperativisme, el valor afegit del cooperativisme, els reptes i les oportunitats de les polítiques públiques en matèria d’ESS i cooperativisme, exemplificat amb un breu tastet sobre com s’aterra la visió política en projectes concrets.
Perquè promoure l’ESS i el model cooperatiu? Quin és el valor afegit del cooperativisme?
Perquè contribueix a construir societats més cohesionades, permet superar el jo individual vers un jo col·lectiu, defensava en Sergi Morales. Perquè dona resposta a necessitats en entorns de notable complexitat i diversitat, en paraules de Toni Vidal, actual president de la XMESS. Perquè és una realitat del nostre país, una part important d’aquesta economia plural, reflexionava l’Ester Vidal. Perquè és una manera de fer que ha vingut de manera natural, que neix d’una xarxa social que ha pujat de baix fins arribar a l’Ajuntament, explicava la Núria Martínez, alcaldessa de Mieres, un municipi que “juga en una altra lliga”, la dels micropobles, en que les realitats i les necessitats són unes altres. En el cas de Mieres, destaca com a èxits, haver aconseguit la implicació de les associacions en les polítiques del poble, o la creació de la Cooperativa Energètica Local, que actualment ja distribueix energia.
En tots els casos es comparteix una mateixa visió, la d’entendre el cooperativisme com un aliat per a la política pública en àmbits ben diversos com el de l’habitatge, la mobilitat, l’energia. Des de Barcelona es va voler incidir també en un aspecte clau per a l’impuls del cooperativisme i l’ESS en general, com és el del finançament, destacant com des de l’administració pública es pot contribuir amb eines com la dels fons d’aval a projectes empresarials que, d’altra banda, han demostrat tenir una baixíssima morositat, molt inferior a la de l’empresa tradicional.
A l’hora de parlar els reptes que se’ns plantegen, en clau XMESS el repte és visualitzar-nos, posar dades. Hem de ser punta de llança per a altres municipis, amb totes les experiències que aportem, apuntava en Toni Vidal.
En clau local, en Sergi Morales parlava de Transversalitzar l’ESS internament als nostres ajuntaments; de continuar desenvolupant la Compra i Contractació Pública Responsable, doncs amb la implementació de la LCSP vam pensar que es generarien moltes oportunitats, però la realitat és que topem amb moltes dificultat i ens cal treballar plegades AAPP i sector; també de crear espais d’intercooperació, com el Cafè del Mar; d’incorporar elements del cooperativisme i l’ESS dins dels serveis d’emprenedoria i ocupació; i del suport al creixement i a la professionalització, en aliança amb les universitats.
L’Ester Vidal, des de l’experiència de Barcelona hi coincidia. Absolutament necessària la transversalitat dins dels Ajuntaments, superar el desconeixement sobre el teixit i el seu potencial, i treballar la complicitat per fer front als reptes. Assolir un relat compartit i entenedor, generar ocupació de qualitat i atractiva i preguntar-nos quin és el cooperativisme i l’ESS que volen les generacions joves. Com a oportunitats, la de treballar de la mà del teixit com en el cas del Bloc 4, i la col·laboració interadministrativa amb la Generalitat.
En clau de territori, incidint en la diversitat dels municipis, des de Mieres s’apuntava a que fer qualsevol cosa a nivell administratiu sota el prisma de l’ESS, seguir fent coses per al poble amb aquesta manera de fer ja és un repte. I apuntava a la necessitat de fer xarxa amb pobles més petits que volen fer coses amb mirada d’ESS per veure com seguir avançant. Cal establir aliances amb les entitats municipalistes. Des de la XMESS entomem el repte.
Que es pot fer i què s’està fent per promoure l’ESS i més concretament el cooperativisme? Com s’aterra la visió política en projectes concrets?.
En un segon Bloc d’intervencions la Betlem Parés reflexionava “Això va de persones”. I és que aquesta és l’experiència de Manlleu, on des dels inicis l’oficina de promoció econòmica sempre ha tingut present el cooperativisme en la creació d’empresa, com una forma jurídica més, tot i que als 90s es veia com una forma jurídica molt vinculada a la possibilitat de capitalització dels socis cooperatius, de negocis que tancaven i se’ls quedaven els treballadors. Era un tema d’oportunitat. Però el 2015, quan s’inicia el treball d’impuls de l’ESS i el cooperativisme com a àmbit estratègic de desenvolupament, i no sectorial, s’encerta en diferents aspectes: 1) Des del primer moment s’aposta pel treball en xarxa, malgrat els recels inicials per part de les entitats: a nivell local es fa crida a totes les entitats que hi vulguin participar, posant el focus en els valors, i actualment la xarxa Alterna’t la formen 73 entitats, 30 són cooperatives. També es participa de la XMESS i de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central. 2) Comptar amb l’acompanyament expert del teixit, i més concretament amb el Jordi Garcia Jané i la Guia de la Diputació de Barcelona. 3) Treballar de manera transversal des del principi, entenent que des del sector del cooperativisme i l’ESS i el públic compartim objectius.
A tall d’exemples concrets, el Marc d’acció aprovat per unanimitat el 2018; la Fira Alterna’t d’Osona amb lideratge compartit; apropar tots els serveis de promoció econòmica a les iniciatives, aportar la mirada empresarial; incidir en la contractació pública i enguany el Catàleg de béns i serveis de les iniciatives d’ESS d’Osona per a administracions públiques. I com a reptes, la sostenibilitat del projecte, la defensa de l’economia plural, el fer entendre que també és economia, i la sostenibilitat del treball en xarxa, precisament pel fet que va de persones.
La visió del Pep Forn, regidor de Terrassa, és que s’ha fet molt, però que queda molt per fer. Actualment hi ha 122 cooperatives, se’n creen cada any però se’n moren pel camí, i per tant assegurar la sostenibilitat és un repte. Cal tenir en compte l’ESS en les polítiques públiques, i això passa d’una banda perquè el moviment ho reivindiqui, i de l’altra que des dels Ajuntaments es potenciï. Des de l’experiència de Terrassa, la clau ha estat el Pla estratègic i la creació de Consell de l’Economia Social. El recel inicial per part de les entitats s’ha anat trencant amb aquest treball compartit, generant complicitat amb les entitats. A nivell intern, el repte de la transversalitat i de trencar les reticències vers el cooperativisme hi és, per exemple ha costat vèncer les reticències internes vers el model de cooperativisme d’habitatge. Com a repte, també posa sobre la taula el de les Fires d’ESS, en el seu cas s’estan replantejant el model, per anar més enllà.
El Jordi Estiarte, de Bellpuig, veu en el cooperativisme Oportunitat, Transformació i Militància. La realitat dels pobles petits és la de la militància, la del polític que desenvolupa tots els rols per falta de tècnics. Les dificultat per impulsar projectes hi són, perquè l’accés als recursos ve condicionat pels habitants i no per les dimensions municipals o les infraestructures que han de gestionar, i les realitats són molt diverses. També hi ha el repte de la continuïtat, quan marxen els polítics i falten tècnics que donin continuïtat als projectes impulsats. Coincideix amb la Betlem en que això va de persones, les coses es fan perquè hi ha ganes de fer-les però sobretot perquè hi ha massa crítica ciutadana, i per ell aquest és el gran repte de mandat, generar massa crítica. A tall d’exemples concrets, esmenta l’espai de Co-treball que ha donat vida a la Llotja de Bellpuig, la incorporació de clàusules socials en la contractació, l’impuls de la cooperativa de cures La Sempreviva que actualment ocupa a 14 persones i dignifica el treball de les cures, la Comunitat Energètica Local, la gestió cooperativa de l’Escola Municipal de Música.
Per tancar la ronda, la Cèlia Bermúdez va reflexionar sobre la necessitat d’evitar caure en l’autocomplaença. A Reus s’han impulsat projectes d’impacte, però quan comparteixes espais com el d’avui t’adones de que hi ha molt camí per recórrer. A nivell de trajectòria, va ser amb l’esclat de la pandèmia de Covid19 que es va produir el punt d’inflexió, amb el Pla de Reactivació Econòmica i Social de Reus, i el posterior Pla d’Acció de l’ESS. Amb anterioritat però, i malgrat que no havien posat l’etiqueta de treballar des de l’ESS, ja hi estaven treballant doncs els valors impregnaven els projectes que venien impulsant. A tall d’exemples, s’han impulsat cooperatives com la de Les Abelles, de l’àmbit de les Cures, participen a les Comunalitats. S’han focalitzat en accions molt concretes i el repte és anar treballant de forma més transversal. Si que han incorporat els valors en programes d’acompanyament i consultoria específica, tot i que els costa trobar projectes, i sense l’enxarxament amb la ciutadania, col·lectius i l’Ateneu Cooperatiu seria difícil. Aquest, el del treball en xarxa, és un aspecte a potenciar més. També participen del programa de creació de cooperatives a les escoles de la Diputació de Tarragona, estan impulsant un projecte de Moneda Local, i han dinamitzat espais buits comercials gràcies al programa “Reus Espais Vius”, amb projectes de triple impacte; cap dels projectes però s’ha acabat constituint en cooperativa, i aquest és per tant un altre aspecte on incidir. Han d’avançar, i el marc de la XMESS i el treball en xarxa és un impuls, doncs facilita el contacte amb persones que hi treballen.
Des de la Fila 0, l’Imma Ferret, alcaldessa de Santa Margarida i els Monjos i Vicepresidenta de la XMESS va destacar la importància de donar a conèixer les diferents experiències del territori i potenciar l’intercanvi de coneixement i el suport mutu entre municipis, que es materialitza en la Guia de l’ABC de l’Economia Social i Solidària als municipis, una eina a l’abast de tot el municipalisme a través de la nostra web, i en les assessories i mentories que coordinem des de l’associació per donar suport als nostres membres.
Amb les aportacions del públic assistent, entre les quals cooperativistes, militants i companyes de viatge tant del cooperativisme com de les diferents administracions públiques com en Jordi Rojas d’Opcions, l’Aina Serra de La Sembra, na Maravillas Rojo d’Abacus, la Roser Hernández Gurrera i la Isabel Garcia Hernández, de la Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme, en Guillem Pèrdrix, Director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, en Tomeu Aspa, alcalde de Sant Esteve de Palautordera, i moltes més, es va concloure una sessió en que es va incidir en la necessitat d’incorporar més en el relat el missatge del profund arrelament territorial del cooperativisme i l’ESS, tant de les iniciatives formals com les comunitàries i no formalitzades; en la necessitat de generar dades i de donar visibilitat; en el repte de la transversalització en el si de les administracions públiques; en la continuïtat de la col·laboració pública-cooperativa-comunitària i les polítiques públiques de promoció de l’ESS. I una darrera petició des del cooperativisme, polítiques més valentes i accions més decidides en vers als models extractivistes que precaritzen els llocs de treball i perjudiquen el nostre comerç local.
[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]