[vc_row][vc_column][vc_column_text]
“L’Economia Social i Solidària és vida, és energia i és cultura quan la practiques”, amb aquesta frase en Jordi Estiarte, alcalde de Bellpuig, acomiadava la primera Jornada i Assemblea de la XMESS celebrades a la demarcació de Lleida. Una Jornada i Assemblea molt profitoses, en que s’ha aprovat la incorporació de les Borges Blanques, Blanes, Sant Hilari Sacalm i el Consell Comarcal de la Selva com a membres de ple dret de l’Associació.
El dijous 11 d’abril la Llotja de Bellpuig va acollir l’Assemblea Ordinària de la XMESS, amb una Jornada prèvia en que va ser possible conèixer diferents experiències de foment de l’ESS a Terres de Ponent. Experiències de cures, energètiques, culturals, comunitàries, agroecològiques, en que les administracions públiques del territori han jugat diferents rols, per facilitar-ne el naixement i creixement.
Una seixantena de persones, 35 municipis i 2 Consells Comarcals van estar presents en algun moment de la Jornada i Assemblea, 37 d’elles en format presencial. Persones amb funcions polítiques i tècniques a Ajuntaments i Consells Comarcals de la XMESS, vingudes de diferents punts de la geografia catalana, des de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, fins a la Selva, la Catalunya Central, els Vallesos, el Maresme, el Penedès, les Garrigues, l’Urgell, el Segrià, el Barcelonès. També les protagonistes dels diferents projectes exposats, així com membres de Ponent Coopera, l’Ateneu Cooperatius de les Terres de Lleida.
Una Assemblea que dona la benvinguda a quatre nous membres.
L’assemblea, més enllà de fer balanç de situació i aprovar els Comptes i Memòria d’Activitat del 2023, va aprovar l’adhesió de 4 nous membres a la xarxa: les Borges Blanques – que es converteix en el primer municipi de les Garrigues amb representació a l’Associació -, Blanes, Sant Hilari Sacalm i el propi Consell Comarcal de la Selva.
Per part de Blanes na Montse Torres, responsable de Promoció de la Ciutat, va posar en valor el treball conjunt que s’ha fet entre municipis de la comarca, per crear un grup motor i treballar a nivell comarcal l’ESS, fruit del qual és l’actual Pla estratègic d’ESS de la Selva. Així mateix la Consellera del Consell Comarcal de la Selva, Ester Soms Pagespetit, va manifestar ser un dia important per la Comarca, atès que l’adhesió a la Xarxa marca un dia de compromís públic amb l’ESS. Des del Consell creuen fermament que és una qüestió que s’ha d’abordar conjuntament, a nivell comarcal, que sigui un compromís a llarg termini amb la convicció que treballant colze a colze amb altres municipis s’assoliran resultats duradors.
Amb aquestes noves incorporacions, la XMESS compta actualment amb 63 membres de ple dret, 61 municipis i dos Consells Comarcals, els del Gironès i el de la Selva. A més, durant l’Assemblea, es va anunciar que Manresa, qui ha estat municipi col·laborador des del naixement de la Xarxa, properament portarà a aprovació del ple municipal l’adhesió com a membre de ple dret de la xarxa.
Són molt bones notícies per a una Xarxa que vol ser plural i representativa de la diversitat territorial i de dimensió, i potenciar la cooperació entre ens locals.
Bones pràctiques de foment de l’Economia Social i Solidària a Terres de Ponent.
La Jornada XMESS prèvia a l’Assemblea ens va permetre conèixer els projectes que s’estan impulsant al territori i des del territori, posant en valor les aliances entre les administracions locals i Ponent Coopera, l’Ateneu Cooperatiu de Terres de Ponent.
En Jordi Estiarte, alcalde de Bellpuig, va donar la benvinguda a la Jornada amb una reflexió sobre la geografia, el paisatge i la història de Bellpuig i la Vall del Corb, i com aquestes han modelat el caràcter dels seus habitants i determinat el desenvolupament socioeconòmic i la vida al territori. Va voler explicar també com amb la creació de l’Espai de Co-treball de la Llotja Avícola i Ramadera, incubadora i seu de diferents projectes cooperatius, s’ha obert a l’accés de la població un edifici que durant molts anys ha estat infrautilitzat, convertint-lo en un espai viu, obert a la cooperació i a l’economia social. Tot seguit va donar veu a tres projectes d’economia Social i Solidària, un de cures, el segon cultural i el tercer energètic, en que l’Ajuntament ha jugat diferents rols.
La cooperativa de cures La Sempreviva de Bellpuig, és una cooperativa sense ànim de lucre i d’iniciativa social que té per objectiu la promoció del benestar i la qualitat de vida de les persones, la dignificació i humanització de labor de les persones que es dediquen a les cures, la cura de l’entorn físic, psicològic i social de les persones i del conjunt de la societat, així com la inclusió de col·lectius amb risc d’exclusió social per la via de l’autoocupació i la integració sociolaboral. Ofereixen serveis d’atenció sociosanitària, de neteja, d’atenció psicològica i neuropsicologia, a Bellpuig i entorn, per exemple els tallers d’envelliment actiu que fan a la població de Preixana. La major demanda ve de persones grans; territori amb població envellida i pobles dispersos. Un dels principals serveis és l’atenció domiciliària, posant la persona al centre, cercant el seu màxim benestar. “Com a casa, enlloc”, tal i com afirmen la Lluïsa Puig, la Núria Clavé i la Carme Junyent, membres del Consell Rector. Fa un any es va crear una “branca” amb el suport de l’Ajuntament de Cervera, la Sàlvia, a la qual donen cobertura, la qual presta la seva atenció a Cervera i entorn. Es compta amb el suport dels Ajuntaments de Bellpuig, amb espai a la Llotja per les tasques de gestió, administratives, i de l’Ajuntament de Cervera. La cooperativa la formen 14 persones, elles 3 en són sòcies, i 11 persones més són treballadores assalariades. Actualment estan en procés d’incorporació d’una nova persona sòcia. A més, compten amb 17 persones sòcies col·laboradores.
El nou model de gestió de l’Escola Municipal de Música de Bellpuig és en paraules del seu director, Xavier Roig, fruit de la voluntat de major implicació de l’Ajuntament amb l’escola, de la qual n’és el titular. Si es vol que l’escola sigui el mirall de la societat, ha d’estar oberta a aquesta, s’ha d’enfocar a tothom. Aquesta és la visió actual del centre, i per a assolir-ho es va transformar l’oferta educativa: d’una orientació a les persones que volien aprendre música amb una vessant professional, a la visió actual d’arribar a tota la població, des de nadons fins a adults. El canvi de model es va impulsar el 2021. El mentoratge d’un altre membre de la XMESS havia facilitat el contacte de l’Ajuntament amb una cooperativa de músics de Mataró, Musicoop SCCL, qui va assessorar en el canvi de model de l’Escola Municipal de Música. Amb el model actual l’alumnat passa a ser l’eix de l’acció educativa, els valors que orienten l’escola són els de l’atenció a la diversitat, el foment de la cooperació i treball en equip, l’aprenentatge transversal i la incorporació de totes les disciplines artístiques. S’involucra a l’alumne en el seu propi aprenentatge, mitjançant l’autoavaluació, i també s’implica a tota la comunitat educativa en l’avaluació i millora continua del projecte de centre. Actualment hi ha alumnat provinent de 23 municipis de l’entorn, i s’estan encetant projectes comunitaris amb escoles locals.
L’Energia d’un poble, ECOBS (Energies Compartides de Bellpuig i Seana), és un projecte nascut arran d’una campanya de sensibilització feta el 2020 per part de la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Bellpuig. Constituïda oficialment com associació l’any 2023, recentment s’han transformat en cooperativa. L’Íngrid Garcia, secretaria del Consell Rector de la cooperativa, va explicar com treballen per generar i distribuir energia verda a través d’un projecte d’instal·lació fotovoltaica a les teulades municipals, en el marc de SolarCoop. Volen transformar el model energètic, deixar d’usar combustibles fòssils i apostar per les renovables. La seva voluntat és distribuir l’energia entre les persones sòcies del municipi, no comercialitzar-la, i aposten per utilitzar teulades més que no pas sòl (encara que aquest no sigui d’ús agrari). Aposten també per la mobilitat sostenible, i tenen projectat comprar un vehicle elèctric compartit i instal·lar un punt de càrrega. A efectes de governança, el Consell Rector és paritari, i 2 dels 3 càrrecs (Presidència i Secretaria) estan ocupats per dones.
Després de conèixer les experiències de Bellpuig, es va donar pas a altres projectes d’impuls de l’ESS al territori, fruit de l’aliança de l’administració pública i el teixit de l’ESS organitzat entorn a l’Ateneu Cooperatiu del territori:
Marcel Vidal Arboç, coordinador de Ponent Coopera, l’Ateneu Cooperatiu de Terres de les terres de Lleida, va explicar-nos els programes Fem Coop! i Reeixim l’Oesst!. El Fem Coop! sorgeix d’una realitat, entre les entitats promotores de l’Ateneu Cooperatiu no hi havia cap entitat de Lleida ciutat, i per tant es feia necessari crear un programa per tal d’aconseguir la vinculació amb la ciutat. Es tracta d’un programa impulsat amb la Regidoria de Joventut de la Paeria de Lleida, per a la promoció de nous projectes econòmics en format cooperatiu. Es tracta d’itineraris d’acompanyament col·lectiu que substitueixen els assessoraments individualitzats. L’itinerari s’estructura en 3 fases: 1) Càpsules formatives de divulgació i aprenentatge del model; 2) Acompanyament individualitzat per a l’elaboració del Pla d’Empresa; 3) Ajuts en format de premi, gràcies a un fons de 15.000€. Els projectes que en resulten guanyadors poden usar aquests recursos per despeses de constitució, inversió, etc. Enguany serà la 4a edició, i fins ara s’han acompanyat 11 projectes, constituït 8 noves cooperatives, i generat 16 llocs de treball inicials, que amb el temps s’han incrementat amb 6 nous llocs de treball. va voler destacar que tots els projectes segueixen en actiu, i que amb una participació global de 167 persones en totes les edicions ha permès crear un petit ecosistema a Lleida: l’Aplec cooperatiu. A futur tenen la mirada posada en la creació del pol cooperatiu, i estan a la cerca d’espai per acollir-lo.
El Reeixim l’Oesst! s’inspira en el Fem Coop!, però dona cobertura al conjunt del territori. La idea sorgeix de fusionar aquest programa amb l’Arrela’t de l’Alt Pirineu i Aran. Es fa amb metodologia de matchfunding: cada € privat de finançament privat que s’aconsegueixi, s’iguala amb finançament públic. Es va cercar l’aliança dels Consells Comarcals, que fan una aportació de 4.000€ per comarca (2.000€ dels quals els cobreix la Diputació de Lleida). Actualment hi participen els Consells Comarcals de l’Urgell, el Pla d’Urgell, la Noguera, el Segrià i les Garrigues. L’itinerari consta de 8 sessions formatives, i una 2a fase de Premis, on els projectes presenten candidatures. Es premia 1 projecte per comarca. El premi és la campanya de micromecenatge, a través de Goteo, amb l’opció del matchfunding, amb un màxim de 4.000€. L’objectiu per a aquesta 2a edició és que hi participin unes 20 persones, amb 2 projectes per comarca, i poder arribar a una captació de fons de 100.000€.
De la mà de l’Ajuntament de Lleida, varem conèixer els projectes de La Descomunal, i els Vivers de Rufea, dues de les bones pràctiques que es presenten a la Guia de l’ABC de l’Economia Social i Solidària als municipis, vol.2, publicada per la XMESS el 2023. La Descomunal, que forma part del programa de Comunalitats Urbanes, va néixer amb l’objectiu de combatre la desigualtat creant xarxes i espais d’ajuda mútua, oportunitats laborals i de desenvolupament econòmic a diferents barris de la ciutat (la Mariola, Universitat, Joc de la Bola i Instituts), i també connectant-los amb la resta de la ciutat mitjançant la programació d’activitats, jornades i tallers socials, esportius i culturals. Tal i com va explicar-nos Cristina Saiz, cap d’Acció Participativa, l’Ajuntament n’és entitat impulsora, junt a les entitats La Baldufa, Unió Esportiva de Gardeny i Fundació Champagnat. El projecte parteix de la feina feta per la Regidoria de Participació durant els darrers 3 anys, mitjançant els Consells de Barri, que van fer el treball de base per enfortir el teixit preexistent. El projecte responia a un nou enfoc de la Regidoria, centrat en el treball comunitari. D’aquí en va sorgir la Comunalitat, que es centra en 3 àmbits, el cultural, l’esportiu i el de la inserció laboral de joves i s’estructura en xarxes: Xarxa Enre9 (cultura), Xarxa Remou (promoció de l’esport), Xarxa Enter (inserció laboral), i Eix Creix i Participa (béns comuns). L’esport i la cultura es plantegen com a motors de transformació, amb projectes per al foment de la interculturalitat que incorporen la mirada de gènere. Projectes com l’Escoleta d’Arts, el Botem el Canvi, el gimnàs social. El balanç és molt positiu, durant la primera convocatòria del programa han passat d’11 entitats a les 29 actuals, plenament implicades. A més, compten amb una desena més d’entitats col·laboradores.
Per tancar la Jornada, Joan Muntané, tècnic de la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament, ens va explicar el projecte d’el Viver d’Agricultors de Rufea, un projecte de l’Ajuntament de Lleida que respon a la necessitat de crear ocupació, donar suport a nous projectes agraris i dinamitzar l’Horta de Lleida. El projecte s’ubica en una parcel·la municipal situada a la Partida de Rufea de Lleida. És un espai test agrari que té com objectiu fomentar la innovació i l’emprenedoria a l’agricultura local, mitjançant el suport a nous projectes agraris basats en l’agricultura ecològica, el comerç de proximitat i amb valor afegit. El projecte vol fomentar l’emprenedoria i la diversificació agrària a l’horta de Lleida. Vindria a ser un símil de viver d’empreses, i s’orienta a totes aquelles persones que tenen una idea de negoci basada en l’agricultura i que, sense disposar de terra, volen iniciar-la minimitzant la inversió inicial. A nivell d’infraestructures, l’Ajuntament facilita accés a una part de la finca municipal, amb contractes d’arrendament de cinc anys, ofereix l’aigua de reg, ha adequat un magatzem i ofereix maquinària d’ús compartit per a ús de les persones emprenedores agràries. Les persones que hi participen reben també assessorament sobre la producció agrària ecològica. Inicialment, arran de l’aprenentatge de 10 anys de projecte, es dona poca superfície per tal que la inversió inicial sigui més petita. Actualment es col·labora amb La Descomunal amb el projecte d’horts comunitaris al barri de la Mariola.
La Jornada es va fer curta per poder aprofundir en els detalls de totes les experiències exposades, però va ser una bona oportunitat per constatar la diversitat de projectes i l’impacte positiu que tenen en el territori. Una aposta per l’ESS que es consolida com a eina per donar resposta a necessitats reals del territori, que contribueix a recuperar comunitat i teixir solidaritat per posar la sostenibilitat de la vida al centre.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]