[vc_row][vc_column][vc_column_text]
Divendres 14 de març, es va fer la presentació del nou recurs de la Col·lecció Eines de la Diputació, en una sessió coorganitzada per l’Àrea de Desenvolupament Econòmic i Turisme de la Diputació i la XMESS, en que varen participar una cinquantena de persones.
La presentació va comptar amb una benvinguda a càrrec de Marisol Lage, cap de l’Oficina Tècnica d’Estratègies de Desenvolupament Econòmic de la Diputació (OTEDE), Elisa Segués, coordinadora de la XMESS, i la moderació de Jordi Boixader de l’OTEDE. La presentació d’aquest nou recurs, va anar a càrrec de dos dels seus autors, en Jordi Garcia Jané, coordinador del document, i en Rubèn Suriñach Padilla, d’ECOHUB, pol cooperatiu per a la transició ecosocial, i va comptar amb les experiències del Projecte Betula, amb Marina Vilaseca i Ferran Canudas; Som Impuls Rural, amb en Jordi Via; el Consell Municipal de l’ESS de Terrassa, amb na Montse Torres, així com el Banc de Plans Estratègics de la Diputació de Barcelona, a càrrec de Marta Calvet.
El document presentat és una eina que es posa a l’abast d’aquelles administracions públiques locals que treballen per a l’impuls de l’ESS i que l’entenen com a eina transformadora per abordar el difícil repte de fer una transició ecològica que sigui justa en termes socials. “L’Economia Social i Solidària, instrument per a la transició ecosocial als municipis”, contribueix a explicar què és la transició ecosocial, la transició ecològica socialment justa, i també presenta l’ESS com a palanca per impulsar aquesta transició, apuntant quines haurien de ser les principals línies d’actuació d’una estratègia compartida per contribuir a la transició ecosocial. També assenyala eines, recursos, oportunitats en diferents àmbits, com el de l’aigua, l’alimentació, l’energia, l’habitatge; i mostra 26 experiències inspiradores, algunes de les quals varen ser explicades breument a la jornada.
La guia ja es pot consultar i descarregar en aquest enllaç: https://www.diba.cat/documents/d/estrategies/essinstrument-transicio_2025
Us conviden a fullejar-la, a compartir-la i a inspirar-vos, i també a participar de diferents esdeveniments que la XMESS organitzarà en el marc del Cicle “Economia Social i Solidària i transició Ecosocial. Treballem des del local per una transició ecològica socialment justa”, en col·laboració amb l’ecosistema de l’ESS al llarg de l’any, centrades en posar la transició ecosocial al centre del debat públic:
- El proper esdeveniment d’aquest cicle serà el Taller “Compra pública responsable, minerals crítics i vehicle elèctric: possibilitats d’actuació a nivell municipal”, que celebrarem el proper divendres 28 de març, online, de 9:30 a 11h, amb Medicus Mundi Mediterrània i la Fundació ENT, i al qual podeu inscriure’s al següent enllaç https://forms.gle/KsFe1gJjCDZqky6D8
10 línies d’actuació que haurien de formar part d’una estratègia conjunta de l’ESS per contribuir a la transició ecosocial.
En la seva intervenció, en Jordi Garcia Jané, va esmentar les deu línies d’actuació que s’apunten a la Guia, que haurien de ser estratègiques per l’ESS i les polítiques públiques que ho donen suport :
- Resoldre necessitats socials de manera encara més sinèrgica, sostenible i replicable, centrant-se en les que són essencials per a la vida (alimentació, habitatge, mobilitat, cures, salut i energia, educació, cultura i comunicació, i les activitats industrials i financeres que els són necessàries)
- Arribar a més espais, a sectors populars poc presents encara en l’ESS. Que l’ESS sigui més jove, més mestissa i més material.
- Teixir comunitats i crear béns comuns. Desenvolupar la vessant comunitària de l’ESS, multiplicant les iniciatives, despertant la dimensió comunitària.
- Créixer i fer-ho intensificat les pràctiques d’intercooperació, sectorial i territorial.
- Propagar noves formes de vida més plenes i sostenibles.
- Expandir l’ESS per tot el país.
- Forjar aliances amb altres moviments socials i transformadors, amb altres sectors empresarials compromesos i socialment responsables, i treballar conjuntament amb dinàmiques amb governs i Administracions Públiques en diferents escales per posar en marxa mesures de transició ecosocial.
- Contribuir a impulsar transicions locals
- Comunicar millor, mostrar exemples pràctics sobre com podem viure més bé amb menys consum material i energètic.
El realisme ecològic com a punt de partida
En la seva intervenció, en Rubèn Suriñach, va voler remarcar alguns aspectes ja apuntats:
- El realisme ecològic com a punt de partida. El que condicionarà el futur en les properes dècades és el canvi climàtic i l’escassetat de recursos. El mateix Fòrum de Davos parla de col·lapse ambiental, partint d’un anàlisi de riscos, i és important interioritzar que aquest serà el terreny de joc en que ens mourem en les properes dècades.
- Hi ha moments en que la realitat s’imposa, ens situem en un marc en que hem d’estar preparades per fer front a emergències climàtiques (en vàrem tenir un exemple amb la DANA de València). Cada vegada més ens haurem de moure entre la planificació estratègica i l’emergència, i hem de saber donar resposta ràpida al que vingui.
- La necessitat de canvi en el nostre model econòmic és gran per donar resposta al repte. L’Economia Social i Solidària en realitat és una eina, i cal tenir present la potencialitat de l’ESS en l’abordatge de qüestions com la de l’aigua, la de l’alimentació, el sistema educatiu, la cultura, etc…
- Comptem amb múltiples exemples, alguns dels quals no s’identifiquen estrictament com a ESS, però si com a democratització de l’accés als recursos, de col·lectivització dels recursos, com per exemple els processos de re-municipalització de l’aigua.
- A l’hora d’abordar com fer política pública des de la co-creació, coproducció, comptem amb molts aprenentatges, com per exemple les eines de diagnosi, els processos de sensibilització, els espais emblemàtics, els projectes tractor multi-propòsit. Esmenta per exemple el visor CREIS (Centre d’Estudis i de Recerca en Emprenedoria i Innovació Social), que permet entendre a primera vista quines són les condicions econòmiques del municipi; o els Tallers per a la construcció participativa d’Escenaris de futur per a la transició ecosocial, que et permeten imaginar de forma molt clara com pot ser el futur segons allò que plantegem. Aquest tipus de diagnòstics basats en la prospecció, en possibles escenaris de futur i que conviden a plantejar que hem de fer com a AAPP per anticipar-nos a allò que pot passar, són eines de prospectiva que tenen un element de “democratitzar” aquesta capacitat d’anticipació, planificar des del pla d’escenaris de futur.
Experiències inspiradores amb Projecte Betula, Som Impuls Rural, el Consell Municipal de l’ESS de Terrassa, el Banc i Visor de Plans Estratègics.
La Guia presenta 26 experiències inspiradores, algunes de les quals varen ser exposades breument durant la presentació. Però abans de donar pas a la seva exposició, en Jordi Boixader, com a moderador, va sumar algunes reflexions als aspectes ja apuntats, incidint en que malgrat el panorama que hem descrit hi ha oportunitats de canvi, i l’ESS se’ns presenta com una gran aliada. Al respecte, va recordar que un dels temes principals del VI Fòrum Mundial de Desenvolupament Econòmic Local, que se celebra enguany a Sevilla, és l’ESS. També al 4rt Congrés de la Bioeconomia, Innovació i Tecnologia, que acull Vic el 8 i 9 d’abril, en mostrarà exemples.
Projecte Betula, a càrrec de Marina Vilaseca i Ferran Canudas, de la cooperativa L’Arada.
El Projecte Betula, Promoció Integral dels Pobles del Parc Natural del Cadí -Moixeró sorgeix el 2018, impulsat per la cooperativa l’Arada, l’Ajuntament de Saldes i el Parc Natural del Cadí Moixeró, amb la convicció de què cal analitzar i intervenir en el territori des de la seva gent, des del teixit local divers (administració local, teixit associatiu, empreses, veïnat). El projecte ha anat sumant Ajuntaments.
El projecte té per objectiu la promoció social i comunitària dels pobles de la zona del Cadí i Moixeró, a partir d’espais de participació i acció conjunta dels diferents actors implicats (administració pública local i autonòmica, grups locals, agricultors, actors culturals..) per a la identificació dels canvis socioeconòmics i paisatgístics experimentats (història sociològica), els reptes territorials i les estratègies a seguir. Les xerrades, debats i espais de reflexió col·lectiva són una de les branques del projecte Betula, que ha anat generant el cicle de xerrades i debats “Fem Bullir l’olla”. El projecte compta també amb publicacions i un mapa d’iniciatives d’economia comunitària, que junt al contingut dels cicles de xerrades i debats han generat coneixement que es posa a disposició de la comunitat a través de la web. El projecte s’ha desenvolupat en diverses fases, en que han anat incorporant actors i territoris, aplicant una metodologia participativa.
El projecte destaca com es poden fer coses i tirar endavant projectes en pobles petits des de la consciència de la història socioecològica del territori. I posa en valor el paper de l’ESS, aportant la visió de sostenibilitat i la pràctica, perquè aborda els objectius de millora social des de l’activitat econòmica i comunitària.
Som Impuls Rural, a càrrec de Jordi Via
Som Impuls Rural és un projecte de reactivació socioeconòmica del món rural, constituït com a cooperativa de consum organitzada en seccions territorials, ubicat a la zona de la Riera del Carme (La Llacuna, Mediona, Santa Maria de Miralles, Carme i Orpí). Neix de la preexistència d’un moviment social en un micropoble de 900 habitants com és La Llacuna, un Grup local d’acció en oposició a un macro-projecte de parc eòlic (Salvem la Serra de Feixes), que deriva en un projecte de Comunitat Energètica Local que actualment compta amb 70 persones sòcies, obert a la participació dels Ajuntaments dels municipis on són en tant que socis col·laboradors.
Destaca del procés el fet d’adonar-se que una cooperativa a cadascun dels municipis era inviable, per les possibilitats d’aportació en municipis molt petits com Santa Maria de Miralles. Ara fa 2 anys que estan constituïts i ja estan participant de 3 projectes de CEL a La llacuna, a Carme i Orpí, en aquests darrers dos casos impulsats pels seus Ajuntaments. També estan treballant en la possibilitat de reactivació d’un aerogenerador municipal. A Orpí (des de la iniciativa Tornem als pobles, junt a Cel Obert) impulsen un projecte de rehabilitació d’una antiga nau industrial, un assecador de paper de 800m2, per a espai d’ús per als municipis de la Riera de Carme, habitatge, seu d’activitat de serveis vinculada a mobilitat.També han activat compres conjuntes de producte agroalimentari, i així van consolidant el sentit de pertinença dins la cooperativa. I intercooperen, formant part del Centre de transició ecosocial de l’Ateneu Cooperatiu Coopsetània.
A la pregunta de quines aportacions estan fent, apunta a una aportació conceptual i pràctica al repte de l’equilibri territorial. I esmenta per finalitzar que les iniciatives de l’ESS són essencials, sense l’existència de comunitats implicades, no és possible imaginar-se en cap sentit la transició ecosocial. Tampoc ho és imaginar-s’ho sense Administracions públiques compromeses.
El Consell Municipal d’ESS de Terrassa, a càrrec de Montse Torres
En la seva intervenció, la Montse Torres va voler mostrar el seu agraïment pel fet que la guia hagi recollit dues iniciatives de Terrassa, la de re-municipalització de l’aigua i la del Consell Municipal de l’ESS, com a exemple de governança i de seguiment de les polítiques públiques d’ESS. Al respecte va voler recordar que la gestió comunitària de l’aigua té trajectòria a Terrassa, que compta amb l’exemple de la cooperativa “Els Amics”, que gestiona un bé comú com és el de l’aigua des del 1929 i és membre del Consell.
Preguntada sobre la trajectòria que va portar a fer polítiques públiques d’impuls de l’ESS i a la creació del Consell, esmenta que el 2014 es crea el Servei d’Emprenedoria i Economia Social, amb voluntat que la promoció de l’ESS quedés integrada dins del servei d’emprenedoria. El 2015 comencen a dissenyar el seu pla estratègic, i també participen activament de l’inici del que havia de ser la XMESS, el 2016 s’aprova el reglament del Consell, que finalment es constitueix el 2018. Destaca que en tot procés que desemboca en la creació del Consell s’alineen diferents elements: un teixit viu i compromès, pluralitat política a l’Ajuntament, ganes d’arribar a acords i consens, i la voluntat que el full de ruta del pla estratègic de l’ESS transcendeixi diversos mandats.
A la pregunta de la contribució del Consell de l’ESS en l’impuls de l’ESS i com a exemple per a un model de transició ecosocial compartit, apunta a la importància de que qualsevol projecte amb voluntat de transcendir es treballi des de la participació ciutadana, és un procés lent però segur. L’aposta per tant per una política pública cocreada i coresponsable. Aporta transparència, compromís i proximitat en la presa de decisions i la millora de la qualitat democràtica.
Per finalitzar, conclou que amb el Consell han tingut molts aprenentatges, però sens dubte aquest òrgan ha permès que l’ESS estigui present amb entitat pròpia dins del funcionament de la institució.
El Banc de plans estratègics de la Diputació de Barcelona, a càrrec de Marta Calvet
Per finalitzar la sessió, la Marta Calvet va fer una breu i interessant intervenció entorn a dues eines d’utilitat que estan a l’abast de les administracions públiques locals:
- El Banc de plans estratègics, que neix amb la idea de ser un repositori en línia dels que s’iniciaven en les polítiques públiques d’ESS a la província de BCN, però que actualment n’inclou altres de desenvolupament local.
- El Visor de plans estratègics urbans i territorials, que els han permès analitzar el pes de les economies de transició en les polítiques públiques, i fer una anàlisi per temes dels ODS més relacionats amb la transició ecosocial (ODS02, ODS03, ODS05, ODS06, ODS07, ODS12, ODS13, ODS15) i com s’incorporen en els plans estratègics, així com veure’n l’evolució per anys.
Així de l’anàlisi per economies de transició ecosocial vinculades als ODS (aigua, economia circular, acció climàtica, també educació i sensibilització ambiental, etc…), se n’extreuen vàries conclusions:
- Des de 2018, les economies de transició ecosocial tenen més pes en les estratègies, i suposen un 20% de totes.
- Aquelles per les que aposten més fan referència a l’ODS 15 (Vida d’ecosistemes terrestres), seguit dels que fan referència a les cures i alimentari.
- També s’ha fet buidatge dels 50 temes clau dels plans estratègics, en que es detecta que els temes de transició ecosocial són temes emergents en la planificació estratègica (ESS, alimentació, cures, accions cap a la sostenibilitat…), i també entra amb força la qüestió de l’habitatge.
- Finalment, també ho han analitzat en els municipis rurals, que és on entren amb més força aquestes estratègies, que representen el 25%, especialment centrades en l’ODS 15 i l’ODS 2, Fam 0.
Cloenda i aportacions finals a la jornada
A tall de cloenda, els diferents ponents varen fer unes reflexions finals dels que destaquem:
- La importància de l’autoestima local, apuntada sota diferents conceptes com el de la cultura local, la cultura del paisatge. I s’esmenta a allò que es va reflexionar el dia anterior durant la presentació del Pla Estratègic de l’ESS del Berguedà: si un lloc te l’estimes no el fas malbé.
- Cal abordar el problema de la insostenibilitat de les grans ciutats.
- Com a societat hem desconnectat massa de la natura i de la comunitat. Cal recuperar aquesta concepció de que formem part d’un tot, treballar per tal de fer que les coses passin, generar el canvi.
- Es fa necessari un diàleg ampli sobre la transició ecosocial, i cal tenir en compte referents de la societat civil com l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial, nascuda amb vocació d’obrir aquest diàleg ampli.
- I, finalment, és imprescindible que l’acció política institucional s’acabi incorporant a la dinàmica de l’Economia Social i Solidària. Que deixi de considerar-se com una economia residual.
[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]