L’objectiu de l’estudi impulsat per Habicoop era aportar dades per demostrar els beneficis econòmics, socials i ambientals del model, a partir de l’anàlisi de les característiques principals dels espais físics, la participació i eines de transparència i el grau de satisfacció amb el projecte de les persones que viuen en un model cooperatiu en cessió d’ús. Els resultats aporten dades d’utilitat per a les administracions públiques, com a base per establir estratègies i polítiques públiques d’habitatge.
El dimecres 17 de desembre la XMESS ha coorganitzat una presentació en línia de l’Estudi d’impacte de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Un estudi impulsat per Habicoop, la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, l’Observatori Desca i Coopcat, amb l’objectiu de mesurar l’impacte de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús en els àmbits social, ambiental i econòmic, contraposant el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús al del lloguer convencional.
La presentació de l’estudi, elaborat per les cooperatives Andaira i El Risell amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, ha anat a càrrec d’Alma Porta Lledó, d’Andaira, investigadora i coordinadora de l’avaluació, i Eulàlia Tubau, co-coordinadora de Sostre Cívic i membre de la Comissió Gestora d’Avaluació.
Un estudi rigorós per posar de manifest la importància del Model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
L’estudi va ser encarregat en el marc del Grup de Treball de DadESS de l’Estratègia #ESSBCN2030 de Barcelona, amb l’objectiu d’aportar dades sobre l’impacte real de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, un model relativament nou que ha crescut molt en els últims anys, sovint gràcies a polítiques de col·laboració publico-cooperativa.
Tal i com ha destacat Eulàlia Tubau, comptar amb dades és necessari per demostrar que el model funciona i aporta beneficis com el no-lucre, la participació, la comunitat, l’assequibilitat, la diversitat, la inclusió, la sostenibilitat i la replicabilitat. Evidències que són crucials per convèncer tant a les administracions públiques com a les entitats financeres.
Respecte a la metodologia utilitzada, Eulàlia Tubau, ha volgut destacar la qualitat i rigor de l’estudi, que ha utilitzat tècniques quantitatives i qualitatives, amb un disseny quasi-experimental que va comparar 157 persones que viuen en cooperatives amb 166 persones que viuen de lloguer al mercat privat. Més enllà de la participació, és rellevant que s’hagi pogut fer un grup control que ha permès comparar les dades entre persones que viuen en el model cooperatiu i les que viuen en un model de lloguer convencional.
Assequibilitat, Estabilitat i Sostenibilitat, elements clau d’un model amb impacte directe i positiu en la Qualitat de Vida.
En la seva intervenció, Alma Porta va compartir els principals resultats de l’estudi: les persones que viuen en habitatges cooperatius tenen una probabilitat 6 vegades superior de viure-hi tota la vida i 4 vegades superior de destinar menys del 30% dels seus ingressos al pagament de l’habitatge. El cost dels habitatges cooperatius és un 3,66% inferior per metre quadrat que al mercat privat de lloguer. A més, les persones en cooperatives tenen una probabilitat 3,8 vegades superior de sentir-se satisfetes amb el seu habitatge. Dades que posen de manifest l’impacte positiu social, econòmic i ambiental d’un model d’accés a l’habitatge viable i transformador, que ofereix una major estabilitat, assequibilitat i qualitat, permetent el desenvolupament d’un projecte de vida digne i escollit.
En termes econòmics, a més de l’assequibilitat, les persones en cooperatives tenen 11 vegades més probabilitats d’arribar a finals de mes amb facilitat. Els projectes cooperatius demostren sostenibilitat econòmica amb pressupostos equilibrats i mecanismes de suport mutu.
Així mateix, els impactes ambientals identificats són substancials, com per exemple una probabilitat 6 vegades superior de gaudir de mesures d’eficiència energètica, amb un consum energètic per habitant un 55% inferior a la mitjana de Catalunya.
Pel que fa a la Cohesió Social i al Benestar Emocional, es destaca com l’habitatge cooperatiu actua com una porta d’entrada a l’Economia Social i Solidària, integrant persones sense vincle previ amb el sector. El model té impactes positius en el benestar emocional i el vincle social, doncs les persones residents en cooperatives se senten menys soles, tenen 6 vegades més probabilitats de poder comptar amb gent en qui confiar i perceben una millora en la seva qualitat de vida, atribuint-la directament al fet de viure en una cooperativa.
A nivell de governança i diversitat dels projectes d’habitatge cooperatiu, la governança interna va ser valorada positivament, amb el 76% de les persones residents sentint-se capaces d’expressar-se i ser escoltades en els espais de governança. El model és especialment obert a perfils diversos, com una major presència de dones i persones no binàries, i ofereix una oportunitat d’accés a l’habitatge per a llars unipersonals que tindrien dificultats en el mercat privat.
La necessitat d’entendre el model d’habitatge cooperatiu com a política d’habitatge, generadora de comunitat, i avançar en la seva regulació per afavorir-ne l’escalabilitat.
A tall de conclusions, de les dades aportades per l’estudi se’n desprèn que l’habitatge cooperatiu no és només una política d’habitatge, sinó que el seu impacte s’estén a reforçar la comunitat, generar vincles i servir com un instrument tractor per a l’Economia Social i Solidària.
Els principals reptes detectats són l’escalabilitat del model i la capacitat del sector per absorbir una major demanda, i els desafiaments en la governança i la presa de decisions. La replicabilitat del model és clau, i encara que el sector és petit, és necessària més política pública d’habitatge, més habitatge públic i més habitatge cooperatiu per reduir els models especulatius i assolir nivells d’altres països. Queda molt per fer, i és necessari un marc regulador que reconegui i promogui el sector, ja que l’habitatge cooperatiu ha de ser divers i els seus impactes positius en termes de no especulació i assequibilitat són evidents. Al respecte, l’Eulàlia Tubau va recordar que la reforma de la Llei de Cooperatives es troba en fase de tramitació al Parlament.
Per a les administracions públiques, avançar en la cessió del dret de superfície a projectes cooperatius suposa un desafiament burocràtic, i es fa necessari simplificar el sistema administratiu per facilitar la creació de més habitatge cooperatiu, especialment evitant obstacles que puguin posar en perill el finançament per a qui promou aquests projectes. Al respecte, el suport intermunicipal per compartir experiències, i el marc d’oportunitat que ofereix el treball en xarxa dins la XMESS, ha de permetre connectar municipis i equips amb altres experiències municipals que hagin aconseguit desbloquejar situacions similars.
Podeu consultar l’estudi sencer a la web d’Habicoop: Estudi d’impacte de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús
