Transformar vides i territoris: el vincle natural entre les monedes locals i l’ESS.

per

La XMESS compta amb un Grup de Treball sobre Monedes Locals que col·labora amb diferents agents de l’ecosistema de l’ESS, com l’Observatori de la Moneda Complementària, amb l’objectiu de difondre els diferents projectes vigents, analitzar els elements facilitadors així com els principals obstacles per a la implementació del model. Aquest article s’ubica en el marc d’aquesta col·laboració, que continuarà el 4 de febrer del 2026 amb la sessió de treball “Monedes Locals, Revisió d’Estat”, coorganitzada amb el Grup Intermunicipal de Monedes Complementàries.

Entre les activitats que desenvolupa el Grup de Treball XMESS de Monedes Locals hi ha la difusió d’eines útils per a les administracions públiques, entre elles la Guia metodològica per a la implementació de monedes locals des de l’Administració pública: una eina per a la dinamització comercial local, elaborada per l’Observatori de la Moneda Complementària l’any 2022 per encàrrec de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de diferents municipis de la XMESS i del Grup Intermunicipal sobre Monedes Complementàries*. 

L’article que teniu a les mans ha estat elaborat per l’Observatori de la Moneda Complementària, amb la finalitat de donar resposta a diferents preguntes que cerquen conèixer quin és el context en que sorgeix i quina la necessitat que motiva l’elaboració d’una Guia com la Guia metodològica per a la implementació de monedes locals des de l’Administració pública, l’any 2022; conèixer quants municipis han mostrat interès en les Monedes Locals i quina és la seva principal motivació per explorar aquesta via seguint la Guia metodològica, i també quins són els reptes i les dificultats que l’Observatori detecta a l’hora d’implementar monedes locals, i quines les condicions necessàries per poder impulsar un projecte d’aquest tipus; preguntar-nos també sobre la viabilitat de desenvolupar un projecte de Moneda Local d’àmbit supramunicipal i si n’hi ha algun exemple a nivell nacional o europeu, així com quines possibilitats de finançament té un projecte d’aquest tipus; i, finalment, preguntar-nos sobre què pot motivar a una administració pública local a impulsar un projecte d’aquest tipus, apel·lant a l’impacte que pot tenir en l’economia local i el benestar de la ciutadania, així com preguntar a l’Observatori què ha passat al “First European Meeting on Complementary Local Currencies” celebrat el passat mes d’octubre a Bordeus, i quines han estat les principals conclusions del mateix.

Transformar vides i territoris: el vincle natural entre les monedes locals i l’ESS, per August Corrons i Lluís Muns, de l’Observatori de la Moneda Complementària.

L’Observatori de la Moneda Complementària és una iniciativa sorgida l’any 2019 amb l’objectiu de donar a conèixer les monedes locals (ML) com a eina per al desenvolupament sostenible i responsable de comunitats i municipis. Per a assolir-ho disposa de tres línies de treball: (1) la recerca, tot donant a conèixer aquelles iniciatives nacionals que han existit durant el segle XXI i caracteritzant de forma paramètrica aquelles actualment actives; (2) la capacitació, tot compartint publicacions, articles, infografies i estudis de cas, tant d’elaboració pròpia com d’altres experts i fonts externes; i (3) la consultoria, tot acompanyant a comunitats, organitzacions i administracions públiques en el procés d’adopció de ML i oferint activitats de formació i divulgació, estudis de viabilitat i impacte, i avantprojectes i proves pilot, entre d’altres.

És precisament en aquesta tercera línia de treball on podem trobar la Guia metodològica per a la implementació de monedes locals des de l’Administració pública: una eina per a la dinamització comercial local, una guia publicada el 2022 per encàrrec de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç de la Diputació de Barcelona. El motiu d’elaboració d’aquesta guia sorgeix durant la pandèmia de la Covid-19 i com a conseqüència de la necessitat de dissenyar polítiques públiques que permetessin la reactivació econòmica local i la recuperació de l’activitat comercial, molt perjudicada per l’augment exponencial del comerç electrònic i les grans plataformes de distribució. En el Recull d’actuacions municipals per a fer front a la Covid-19, elaborat el 2020 per la Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona, es varen recollir les mesures puntuals i d’urgència que en aquell moment s’estaven emprant per a fer front als impactes de la pandèmia (xecs comerç, targetes moneder i bons descompte, entre d’altres) i es va proposar la necessitat d’impulsar d’altres mesures amb major recorregut a mig i llarg termini, com seria el cas de les Monedes Locals (ML en endavant).

Arrel de la publicació la guia, la Diputació de Barcelona va dur a terme una sèrie d’accions per a donar-ne visibilitat i despertar l’interès dels municipis en emprar les ML: accions formatives per a presentar la guia i compartir bones pràctiques i casos d’èxit; ajuts per a dur a terme estudis de contrast que permetessin analitzar el destí dels recursos públics atorgats a les entitats locals en forma de subvencions, i la viabilitat d’implementar projectes de ML que augmentessin la permanència d’aquests recursos en el propi municipi. Aquestes accions han tingut els seus fruits, arribant a personal tècnic de municipis interessats en conèixer més sobre les ML, els quals, posteriorment, han rebut o han trobat els recursos necessaris per a encarregar l’elaboració de diversos estudis. Varis municipis d’arreu de l’estat espanyol s’han apropat a l’OMC per a analitzar la viabilitat d’implementar projectes de ML, dels quals una vintena han estat de Catalunya; sempre amb l’objectiu de fer front a les conseqüències econòmiques locals de la pandèmia, però també amb l’objectiu d’optimitzar l’ús dels recursos públics tot incidint en la permanència d’aquests en el propi municipi enlloc de la fuita immediata que representen d’altres solucions com els xecs comerç, les targetes moneder o els bons descompte.

S’han detectat diversos reptes i dificultats en l’acompanyament als municipis en l’exploració i implementació de Monedes Locals, que van des de la cultura organitzativa interna fins a la percepció social i el marc legal. Un dels obstacles més grans és l’immobilisme estructural de les administracions públiques que es manifesta en una cultura corporativa interna que acostuma a ser adversa al canvi, amb procediments rígids que dificulten la implementació de models innovadors i obliga a trencar les dinàmiques tradicionals de treball aïllat entre departaments d’una mateixa administració. Sovint es prefereixen fórmules conegudes i de curt termini, encara que no donin resultats positius, abans que apostar per solucions disruptives amb riscos desconeguts; aquest seria el cas dels xecs comerç, les targetes moneder i els bons descompte.

En canvi, una ML representa un canvi de paradigma que requereix un lideratge fort i decidit. Exigeix que el govern local estigui disposat a assumir un cert desgast polític inicial i a mantenir la seva aposta més enllà del curt terminisme electoral, doncs els resultats no són immediats. En un àmbit on el marc jurídic és una preocupació constant no només cal una eina tecnològica, sinó que a més s’han de complir un seguit de condicions polítiques, socials, econòmiques i legals per a garantir-ne la viabilitat i sostenibilitat a llarg termini. Tampoc n’hi ha prou amb impulsar una ML; cal definir una estratègia de comunicació que expliqui clarament la finalitat del projecte, i que el govern local estigui disposat a vincular part de la despesa ordinària del pressupost municipal de forma estable en el temps amb, per exemple, la concessió de subvencions a entitats o la canalització d’ajuts socials per a assegurar que els recursos es gastin en productes bàsics dins del mateix municipi. I, sobretot, cal que el sistema compti amb la motivació intrínseca (convicció en el bé comú) d’una xarxa empresarial i ciutadana prou àmplia i variada.

La viabilitat d’una ML d’àmbit supramunicipal no només és possible, sinó que actualment s’estan explorant sistemes a diferents nivells territorials per a optimitzar-ne l’impacte. Els projectes coneguts, principalment a l’estat francès, parteixen d’una xarxa d’usuaris de base implicada i convençuda on la participació d’administracions públiques encara es troba en una fase molt incipient.  En quan al finançament d’aquest tipus de projectes, es segueix un model híbrid que combina recursos públics, subvencions internacionals i mecanismes d’autofinançament derivats de la mateixa activitat del sistema. Per exemple, entre les línies de finançament públic i institucional existeixen exemples concrets com els fons europeus Digipay4growth, NextGenerationUE o MedTOWN, entre d’altres, que han impulsat projectes com els de Santa Coloma de Gramenet, Sant Feliu de Llobregat i Barcelona respectivament. La Diputació de Barcelona també ofereix suport tècnic i línies d’ajut en l’acompanyament i formació al personal tècnic dels municipis de la seva demarcació. No obstant, una ML ben dissenyada també pot incorporar mecanismes d’autofinançament. Per exemple, i entre d’altres, aplicant comissions quan un usuari vol transformar la ML en euros, incorporant quotes per a adherir-se al sistema o cobrant tarifes per transacció o oxidació. En qualsevol cas, no es requereixen necessàriament recursos extraordinaris a llarg termini, sinó que els projectes poden partir d’un petit impuls inicial procedent de recursos propis o, fins i tot, d’aliances amb entitats com Coop57 o la banca ètica, que poden actuar com a socis financers. En l’àmbit internacional, donants com ICCO (organització holandesa), DOEN o HIVOS han finançat crèdits que s’han destinat a impulsar projectes o desenvolupar infraestructures tecnològiques.

Donat que el deure de les administracions públiques és optimitzar l’impacte dels recursos públics i assegurar que aquests reverteixin en la ciutadania, un projecte de ML pot ser una gran iniciativa per a generar riquesa local; aquesta deriva d’evitar que el diner públic i privat s’escapi cap a grans superfícies o plataformes digitals externes, permetent que cada euro invertit circuli diverses vegades abans de sortir de la comunitat. Cal doncs fer entendre als polítics que, tot i que els xecs comerç, les targetes moneder o els bons descompte són populars i donen una il·lusió de prosperitat immediata, són volàtils i finits, mentre que la ML és una estratègia a llarg termini que crea una xarxa de fidelització intrínseca al territori que no requereix necessàriament buscar recursos extraordinaris, podent actuar sobre la despesa corrent ja existent. Una ML constitueix en si mateixa una eina d’eficiència administrativa, de responsabilitat política i de transformació social.

No obstant això, l’impacte d’una ML va molt més enllà del merament econòmic; és multidimensional. Per un costat, la ML permet la cohesió social; les transaccions deixen de ser actes anònims per a convertir-se en oportunitats de diàleg i coneixement mutu entre veïns i empreses, reforçant el sentiment de pertinença i identitat. Participar en un sistema basat en la confiança mútua i la reciprocitat ajuda a empoderar a la ciutadania i augmentar la seva autoestima, especialment en col·lectius que se senten part activa d’un canvi positiu per a la seva ciutat. I per altra banda, des d’un punt de vista mediambiental, l’ús de ML redueix la petjada ecològica en promoure circuits curts de comercialització i disminuir el transport de llarga distància de mercaderies.

En quant a les pors al risc legal o tecnològic, cal destacar que actualment es disposa d’un marc legal robust regulat pel Banc d’Espanya que garanteix la paritat 1:1 amb l’euro i aporta una seguretat jurídica total. En quan a la tecnologia, existeixen una gran varietat de plataformes segures que permeten la traçabilitat total de la ML en temps real, cosa que facilita la transparència i la rendició de comptes.

La rellevància de les ML és cada cop més destacada. En aquest sentit, l’OMC va rebre l’encàrrec d’impartir la conferència inaugural al encontre First European Meeting on Complementary Local Currencies, celebrat a Bordeus l’octubre de 2025, el qual va comptar amb una nombrosa i diversa representació de polítics, tècnics, activistes i experts. Entre les principals conclusions extretes de la trobada destaca el consens respecte d’una visió avantguardista que entén la ML no com un fi, sinó com una eina de relació social. La trobada també va servir per a aportar contingut i metodologia per a que els municipis puguin superar la paràlisi tècnica que sovint impedeix impulsar ML i va convenir la necessitat de disposar de lideratges forts per a superar la principal causa del fracàs d’aquests projectes com és el d’abandonar massa aviat. El clima de la trobada va ser d’inspiració per a transformar el territori, alimentar la cohesió social i assenyalar que cada interacció amb la ML és una oportunitat per a escriure una història de prosperitat compartida als barris, pobles i ciutats.

En definitiva, la implementació d’una ML requereix d’un propòsit clar, perseverança, compromís i resistència per a superar els obstacles i no rendir-se davant els murs administratius o socials per tal de, més enllà d’aspectes econòmics, construir una comunitat més social i solidària, basada en les relacions i el respecte al medi ambient.

Autoria: Observatori de la Moneda Complementària
  • August Corrons, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (acorrons@uoc.edu)
  • Lluís Muns, Divulgador de sistemes de pagament complementari per enfortir les economies locals (lluis@simagina.com)
Referències bibliogràfiques i informació d’interès.

Properes actuacions de la XMESS per a la promoció de les Monedes Locals.

Les actuacions que desenvolupa la XMESS en matèria de promoció de les Monedes Locals es duen a terme en el marc del “CONVENI subvencional entre el Departament d’Empresa i Treball i la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària, per al foment de l’economia social i solidària (ESS) a Catalunya, per dur a terme accions de difusió i impuls de les polítiques públiques locals de foment de l’ESS de manera coordinada i complementària”.

En el marc d’aquest Conveni, i amb l’objectiu de difondre el model i seguir avançant en l’impuls de les Monedes Locals la XMESS i el Grup Intermunicipal sobre Monedes Complementàries (format pels Ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, Viladecans, Sant Feliu de Llobregat, i les entitats Novact i Ubiquat) organitzen la sessió de treball “Monedes Locals, Revisió d’Estat”, el dimecres 4 de febrer del 2026, de 12 a 14h, en format online. La sessió comptarà amb la participació de l’OMC.