La Compra i Contractació Pública Responsable i Estratègica com a eina de política pública.

by

[vc_row][vc_column][vc_column_text]

Durant el primer semestre de l’any la XMESS ha col·laborat amb diferents entitats i projectes de l’ecosistema de l’ESS i dels Ateneus Cooperatius per posar el focus en la Compra i Contractació Pública Responsable (CCPR) com a eina de política pública. Una eina que si és responsable és estratègica a l’hora d’assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Presentacions arreu del territori de l’Informe de l’Estat de la Compra Pública Estratègica a Catalunya, del Centre d’Estudis per a la Contractació Estratègica i Responsable de Catalunya.

Durant els mesos de maig i juny, s’han realitzat diferents presentacions de l‘Informe de l’Estat de la Compra Pública Estratègica a Catalunya, elaborat pel Centre d’Estudis per la Contractació Estratègica i Responsable de Catalunya.

Les presentacions -celebrades al Centre Cívic Gregal de Reus (28 de maig) per la província de Tarragona, al TecnoCampus de Mataró (2 de juny) per la de Barcelona, a la Sala Alfred Perenya de Lleida (9 de juny) per la de Lleida, i a la seu del Consell Comarcal de la Selva a Santa Coloma de Farners (16 de juny), per la de Girona-, han estat coorganitzades pel Centre d’Estudis, la XMESS, els Ateneus Cooperatius de cada territori – CoopCamp, CoopMaresme, PonentCoopera i Ateneu Cooperatiu de Terres Gironines-,  els Ajuntaments XMESS de Reus, Mataró, Lleida i el Consell Comarcal de la Selva.

El Centre d’Estudis per a la Contractació Estratègica i Responsable de Catalunya, és un projecte impulsat per Facto Cooperativa, L’Escamot, la Fundació TecnoCampus i l’associació Ariadna -en el marc del programa Projectes Singulars per a entitats de l’ESS del Departament d’Empresa i Treball-, que vol contribuir a posicionar la contractació pública com a eina clau de transformació econòmica i social al territori, així com millorar el pes relatiu de l’ESS en les licitacions públiques.

A les quatre presentacions s’ha comptat amb l’experiència d’entitats locals de l’ESS representatives de diversos sectors econòmics -serveis a les persones, transport i logística, cultura, inserció laboral, projectes ambientals-, que han posat en comú reptes i oportunitats de presentar-se a processos de contractació pública. També han reflexionat sobre la importància de que les administracions públiques facilitin l’accés de l’ESS a la contractació pública, com a política estratègica per enfortir l’àmbit i consolidar un model de desenvolupament local sostenible, de qualitat i gran impacte al territori. Les entitats que han participat a les presentacions han estat Fundació Formació i Treball de Camp de Tarragona, Fundació Maresme de treball amb persones amb discapacitat intel·lectual, DIREXIS TUSGSAL del sector del transport de persones i serveis generals, Musicoop cooperativa cultural, Suara Cooperativa del sector d’atenció a les persones, Idària, empresa d’inserció cooperativa d’iniciativa social que desenvolupa activitat especialment en els sectors de les energies renovables, tèxtil i de les cures;  Gisfera -Cooperativa de projectes ambientals, la Federació Allem, de suport a persones amb discapacitat a Lleida; i la cooperativa de lleure i educació Lleure Quàlia.

En el decurs de les presentacions ha estat possible donar a conèixer la XMESS, la seva finalitat i el fruit del treball en matèria de CCPR que ha estat desenvolupant els darrers anys, així com bones pràctiques d’alguns dels seus membres, com per exemple les dels Ajuntaments de Barcelon, Bellpuig, Lleida, Mataró, Reus i el Consell Comarcal de la Selva, entre d’altres.

També, a la darrera presentació, celebrada a la seu del Consell Comarcal de La Selva, hem tingut l’ocasió de gaudir de la de la ponència “ODS i condicions especials d’execució. L’experiència de la Diputació de Girona” a càrrec de Jordi Brunet, cap de compra pública de la Diputació de Girona.

   

L’Informe de l’Estat de la Compra Pública Estratègica a Catalunya. Algunes conclusions, dades clau i particularitats de cada província:

L’Informe ha analitzat el pes de l’ESS en la Contractació Pública a Catalunya durant 4 exercicis, entre els anys 2021 i 2024. Les dades han estat extretes del Portal de Transparència de Catalunya, descartant l’anàlisi de la contractació menor. Així, s’han analitzat 121.821 contractes.

Metodològicament, analitza variables quantitatives -imports d’adjudicació sense iva; nombre d’ofertes rebudes; temps transcorregut entre l’anunci i la formalització del contracte; i percentatge de rebaixa sobre el Pressupost Base de Licitació (PBL)-; i variables qualitatives –contractes adjudicats a empreses d’inserció i CET, susceptibles de ser identificats com a reservats; tipus d’empreses de l’ESS adjudicatàries; tipus d’institucions contractants; nom CPV; tipus de procés de licitació i tipus de contracte-.

L’informe del Centre d’Estudis per a la Contractació Estratègica i Responsable, l’únic del tipus que s’ha fet a l’Estat, mostra algunes dades interessants derivades l’anàlisi de les licitacions adjudicades entre el període 2021-2024:

  • Entre 2021 i 2024 s’han adjudicat 114.281 contractes per un import econòmic entorn als 43.973 Milions d’euros.
    • En el mateix període, l’ESS ha estat adjudicatària del 5,2% dels contractes, arribant al 5,9% si s’analitza l’ESS en sentit ampli (incloent CETs i EI). La contractació que es podria considerar assimilable a la reservada, es correspon amb l’1’5% dels contractes.
    • En termes d’import, durant aquest període l’ESS ha estat adjudicatària del 2,2% del total d’import d’adjudicació, arribant al 2’5% si es considera l’ESS en sentit ampli.
    • Si contemplem com a adjudicacions assimilables aquelles fetes a CETs i EI, parlaríem d’un 0,6% d’import d’adjudicació.
  • L’administració local és el principal tipus d’administració contractant, representant el 58,4% del nombre de contractes. I dins d’aquesta, 6 de cada 10 adjudicacions que es realitzen a Catalunya són d’Ajuntaments.
    • En les adjudicacions d’Ajuntaments i Consells Comarcals és on hi ha un major percentatge d’adjudicacions a l’ESS, sense que superi el 8% de les adjudicacions.
  • El procediment més habitual (47%) és l’obert, seguit de l’obert simplificat i l’obert simplificat abreujat.
    • L’ESS té poc pes en els procediments oberts, sent major en els negociats sense publicitats i restringits.
  • El tipus de contracte més habitual és el de serveis, representant 5,2 de cara 10 contractes, seguit del de subministraments.
    • L’ESS té una gran presència com a adjudicatària en els contractes de serveis especials (aquells que es concreten en Annex IV de la LCSP, a grans trets serveis socials, sanitaris i educatius), i molt poc impacte en subministraments i obres.
  • De l’anàlisi dels CPV se’n deriva que les necessitats a satisfer per part de les administracions es mantenen de manera constant, sents els objectes contractuals més licitats, per ordre de major a menor: 1) treballs de construcció (14,93%); 2) serveis d’arquitectura, construcció, enginyeria i inspecció (9,13%); 3) i serveis a les empreses: legislació, màrqueting, assessorament, selecció de personal, impremta i seguretat (8,76%).
    • Per CPV, els tipus de contractes on hi ha un major percentatge d’adjudicacions a l’ESS és, en ordre descendent: 1) Serveis de l’administració pública, de defensa i de seguretat social (43,9%); 2) Serveis de salut i assistència social (37’4%; Serveis de recerca i desenvolupament i serveis d’assessorament afins (32,26%); 3) Serveis d’ensenyament i formació (21%); 4) serveis agrícoles, forestals, hortícoles, aqüícoles i apícoles (20,5%); i 5) altres serveis comunitaris, socials o personals (19,9%).
    • Entre els objectes contractuals més licitats, l’adjudicació a l’ESS és residual.
  • Pel que fa a rebaixes mitjanes respecte al Pressupost Base de Licitació, aquesta es situa en el 6,67%. Sorprèn que hi ha una elevada proporció d’adjudicacions en que pràcticament no hi ha rebaixa, pel que si s’analitza la rebaixa mitja dins del període, aquesta ha estat del 13,03€. Una rebaixa inassolible per l’ESS.
    • Quan les adjudicacions són a l’ESS, la rebaixa mitjana és menor, d’un 2,95% de reducció respecte al PBL (any 2024), respecte al 6,25% de la resta de formes jurídiques per al mateix període.
  • En termes de concurrència, l’índex de concurrència és de 3,01 licitadores.
    • L’índex de concurrència és més baix quan l’adjudicatària d’un contracte és l’ESS, sent de 2,16 ofertes.

Algunes dades per províncies (any 2024):

  • Lleida i Tarragona és on hi ha un percentatge d’imports a l’ESS superior (4’1%), i a Girona inferior (2,3%)
  • En canvi a Girona és on hi ha un major nombre de contractes a l’ESS (7,4%), seguit de Lleida i Barcelona (6%), i Tarragona (5,3%)
  • En termes de CPV i particularitats territorials, allà on l’ESS té un major percentatge d’adjudicació de contractes és:
    • Girona: 1) Recerca i desenvolupament i serveis d’assessorament afins (l’únic contracte per a  s’ha adjudicat a l’ESS); 2) Serveis de salut i assistència social; 3) Ensenyament i formació; 4) Serveis agrícoles, forestals, hortícoles, aqüícoles i apícoles; 5) Instruments musicals, articles esportius, jocs, joguines, articles per a artesania, materials artístics i accessoris; 6) Altres serveis comunitaris, socials i personals.
    • Lleida: 1) Serveis de salut i assistència social; 2) Serveis agrícoles, forestals, hortícoles, aqüícoles i apícoles; 3) Ensenyament i formació; 4) Recerca i desenvolupament i serveis d’assessorament afins; 5) Serveis financers i d’assegurances; 6) Altres serveis comunitaris, socials o personals.
    • Barcelona: 1) Serveis de salut i assistència social; 2) Altres serveis comunitaris, socials o personals; 3) Serveis de l’administració pública, de defensa i de la seguretat social; 4) Serveis agrícoles, forestals, hortícoles, aqüícoles i apícoles; 5) Recerca i desenvolupament i serveis d’assessorament afins.
    • Tarragona: 1) Serveis de recerca i desenvolupament i serveis d’assessorament afins; 2) Serveis de salut i assistència social; 3) Ensenyament i formació; 4) Altres serveis comunitaris, socials o personals; 5) Serveis agrícoles, forestals, hortícoles, aqüícoles i apícoles;

Algunes dades en clau comarcal:

  • Pel que fa a percentatge de contractes, el Barcelonès, Alt Penedès, Ripollès, Solsonès, Segarra i Urgell són les comarques amb un percentatge superior de contractació a l’ESS (entre l’11 i el 14’8%).
  • I en termes d’imports d’adjudicació, les que presenten un percentatge d’imports d’adjudicació superiors són les comarques de l’Anoia (26,8 al 46,4% d’imports), seguides de La Selva, Solsonès, Segarra i Urgell (de l’11’1 al 26’8%).

Principals conclusions de l’informe:

  • Si tenim en compte que el pes de l’ESS en el teixit productiu de Catalunya, segons dades de la Generalitat de Catalunya, és el següent:
    • 3% de les empreses (7.400 organitzacions)
    • 6% dels llocs de treball (140.000 persones treballadores)
    • 3 milions de persones sòcies
    • Més del 8% del PIB català
    • 8000 milions d’euros de facturació
  • La principal conclusió és que l’ESS no està suficientment representada a la contractació pública, i que l’impacte de l’ESS a la contractació pública és menor al seu pes en el PIB català.
  • L’ESS és adjudicatària en un percentatge molt baix de les licitacions públiques (un 5’9% dels contractes, i un 2,5% de l’import d’adjudicació), molt per sota del seu pes en l’activitat econòmica del país.
  • Analitzant les formes jurídiques de l’ESS, les associacions i fundacions són majoritàriament les adjudicatàries. Més de 6 de cada 10 contractes de l’ESS s’adjudiquen a associacions i fundacions. Les segueixen les cooperatives, que són adjudicatàries de 3 de cada 10 contractes.
  • En analitzar-se l’evolució de la contractació i el valor de les adjudicacions dins del període estudiat, el número de contractes per a l’ESS s’ha reduït però amb un major valor econòmic dels contractes.

Per a més detall sobre les presentacions de l’Informe:

Breu esment a la ponència sobre ODS i condicions especials d’execució de Jordi Brunet Badosa, cap de compra pública de la Diputació de Girona:

En el marc de la presentació de l’Informe celebrada el dia 16 de juny a la seu del Consell Comarcal de la Selva, en Jordi Brunet, cap de compra pública de la Diputació de Girona, va fer oferir una interessant ponència entorn a les Clàusules Especials d’Execució (CEE) per a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

Durant la seva intervenció va fer algunes reflexions i aportacions de molta utilitat per avançar en la CCPR, esmentant les eines web que la Diputació posa a disposició de les administracions locals, per tal d’ajudar-les en la voràgine diària de la compra pública:

  • Allà on les administracions estan més còmodes és en les condicions especials d’execució (CEE), en anar introduint formes diferents de contractar. Per això han desenvolupat l’eina Clàusules especials d’execució. Manual adreçat al món local per incorporar els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) com a condició especial d’execució dels contractes públics, una eina viva amb vocació d’anar incorporant clàusules i recomanacions que siguin d’utilitat a les administracions. També estan desenvolupant eines d’IA, una mena de xat que ajudi en la redacció de les condicions especials que es vulguin posar.
  • Per exemple, en relació als problemes amb les subrogacions per problemes de pagaments, hi ha eines com la Recomanació 1/2025 sobre el pagament de salaris i quotes de la Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, que és una bona proposta però en certs aspectes genera dubtes pel seu redactat. Per aquest motiu estan treballant un redactat que es pugui incloure al banc de CEE i els Ajuntaments puguin incloure en les licitacions en que hi hagi subrogació de serveis.
  • Un altre exemple és el del registre de la petjada de carboni. Esmenta que una de les línies estratègiques de la Diputació és l’eina de compensació de CO2 oberta a tot Catalunya (TCAT). Com a  CEE es planteja que al final de la contractació ha d’haver generat 0 emissions CO2; es fa el servei i es calcula, si n’emet s’haurà de compensar. I en aquests cas recomanen que siguin per la via del programa de l’Oficina de Canvi Climàtic que fa que es generin crèdits en accions en el 3r sector.
  • També, en relació a la qüestió econòmica, la Universitat de Girona els va ajudar a obtenir fórmules més adaptades per valorar millor la qualitat per sobre del preu. Hi ha quatre models de fórmules adaptades als tipus de contractes a licitar, per exemple hi ha una fórmula de càlcul de preu lineal qualitativa, amb la qual es desincentiva la rebaixa. El llistat de fórmules es pot consultar a l’iPlecs: https://www.ddgi.cat/iplecs/faces/banc-formules/index.xhtml

Aquestes són algunes de les valuoses aportacions de la seva intervenció. Però per tancar aquest article, volem quedar-nos amb una darrera reflexió:

En termes de sectors d’activitat, la compra pública alimentària obre un gran camp d’oportunitats, però cal anticipar-nos per poder cercar condicions especials d’execució que es puguin incorporar a les licitacions i realment generin impacte positiu en termes de sostenibilitat i sobirania alimentària. En definitiva, posa deures al Centre d’Estudis, als Ateneus Cooperatius i a la XMESS per treballar-hi, apostant per tocar de peus a terra a l’hora de preparar plecs, que les clàusules siguin senzilles, que es puguin aterrar i tinguin sentit.

 

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]