Àmbits de Treball de la XMESS. La Contractació i Compra Pública Responsable i les polítiques d’impuls de l’Economia Social i Solidària.

[vc_row][vc_column][vc_column_text]

Durant el 2024 que finalitza la XMESS ha organitzat i participat de diferents esdeveniments en matèria de Contractació i Compra Pública Responsable, entre elles la 3a Jornada XMESS sobre Compra i Contractació Pública. Volem, abans de tancar l’any, compartir les principals conclusions de la 3a Jornada celebrada al maig, que veu de les jornades prèvies celebrades el 2019 i el 2021.  Un breu repàs al treballat en matèria de Contractació i ESS des del 2019, ens permet concloure que ja no hi ha excuses per no impulsar la Compra i Contractació Pública Responsable com a política pública estratègica. Tenim prou grau de maduresa per a que això sigui possible. Ja no ens trobem en un marc teòric, tenim experiències pràctiques d’èxit que podem replicar i millorar als nostres municipis.

Si la Contractació i Compra Pública és aquell procés mitjançant el qual les administracions públiques adquirim productes, serveis, subministraments o obres; l’exercici de contractar tenint en consideració el seu impacte social, mediambiental i ètic, té un valor estratègic i la converteix en una Contractació Responsable. Entendre aquest valor estratègic de la Contractació Pública permet contribuir al desenvolupament econòmic, social i ambiental del territori mitjançant un ús responsable dels recursos públics.

Així es desprèn de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic (LCSP en endavant), que en el seu Preàmbul explica que la norma “tracta de dissenyar un sistema de contractació pública més eficient, transparent i íntegre, mitjançant el qual s’aconsegueixi un millor compliment dels objectius públics, tant a través de la satisfacció de les necessitats dels òrgans de contractació com mitjançant una millora de les condicions d’accés i participació en les licitacions públiques dels operadors econòmics, i, per descomptat, a través de la prestació de millors serveis als seus usuaris”. I acord amb dita voluntat és Objecte i Finalitat de la Llei, que “en tota contractació pública s’han d’incorporar de manera transversal i preceptiva criteris socials i mediambientals sempre que tinguin relació amb l’objecte del contracte, en la convicció que la seva inclusió proporciona una millor relació qualitat-preu en la prestació contractual, així com una major i millor eficiència en la utilització dels fons públics. També s’ha de facilitar l’accés a la contractació pública de les petites i mitjanes empreses, així com de les empreses d’economia social” (Article 1.3 de la LCSP).

La sinèrgia entre la Contractació i Compra Pública Responsable (CCPR en endavant), entesa com aquella que incorpora aspectes ambientals, socials i de bon govern a la presa de decisions, i l’Economia Social i Solidària (ESS en endavant) esdevé per tant clau. Aquest és el motiu pel qual un dels principals àmbits de treball de la XMESS, a través d’un Grup de Treball específic, és el de la Contractació i Compra Pública Responsable. El Grup de Treball organitza jornades, sessions formatives i genera materials d’utilitat, amb l’objectiu de contribuir a avançar en una CCPR que esdevingui instrument útil als municipis per assolir objectius polítics de millora del benestar de les persones i les comunitats.

La 1a i 2a Jornades de Contractació i Compra Pública Responsable de la XMESS (2019-2021). Principals conclusions.

L’any 2019, la XMESS organitza la 1a Jornada de Compra i Contractació Pública, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona i la participació d’una representant de la Comissió Europea.

Hi participen persones diverses relacionades d’alguna manera amb la contractació pública responsable i la promoció de l’ESS: representants d’institucions públiques, organitzacions socials, expertes tècniques en diferents àmbits, com el legal i l’econòmic. Feia poc més d’any de l’entrada en vigor de la LCSP, i la ponència marc va versar sobre el marc normatiu i què en podíem esperar. Va servir per mostrar experiències inspiradores i abordar qüestions com la gestió dels Serveis d’Atenció Domiciliària, la igualtat de gènere en la contractació pública o la viabilitat d’impulsar cooperatives de serveis públics.

Els principals aprenentatges i conclusions de la jornada són:

  • Les administracions públiques juguen un paper clau a l’hora d’afavorir l’ESS des de la demanda, utilitzant les potencialitats que ofereix el marc legal (en aquell moment nou) de la contractació pública.
  • A tal fi, és necessari avançar en tres eixos:
    • Treballar aspectes normatius.
    • Capacitar l’ESS perquè pugui accedir a la contractació pública i obtingui així una quota de mercat.
    • Aconseguir evidències i dades que mesurin els beneficis que l’ESS aporta a la contractació pública.

Així mateix, s’apunten diferents reptes:

  • La capacitat de les Juntes Consultives i els Serveis d’Intervenció per facilitar l’aplicació efectiva de la Llei pel que fa a la introducció de clàusules socials, ambientals i de bon govern.
  • La professionalització de la CCPR (mitjançant formació i recursos).
  • Potenciar el paper de xarxes com la XMESS i la promoció de plataformes tècniques que puguin facilitar l’accés al coneixement compartit, per tal d’assolir la implantació de clàusules Ambientals, Socials i de Bon Govern (ASG en endavant) de forma exponencial entre les diferents administracions públiques.

Podeu consultar el materials fruit d’aquesta jornada aquí: Compra Pública Responsable. Recull d’aprenentatges, experiències inspiradores i documentació relacionada (2019)

Dos anys després, el 2021, la XMESS i el Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de les Administracions Locals de Barcelona (CSITAL) organitzen conjuntament les Jornades QUÈs i COMs en l’impuls de la Contractació i Compra Pública Responsable i l’Economia Social i Solidària (CCPR). Les jornades es divideixen en 2 sessions (una oberta a personal polític i tècnic de les administracions locals; i una segons en clau interna), i es centren sobretot en el rol d’intervenció i secretaria en la contractació; en la transversalitat i les eines de la CCPR; i en els tres tipus de contractació menor.

Les principals conclusions de les jornades varen ser:

  • És bàsica la col·laboració entre l’estament polític i l’equip tècnic a l’hora d’implementar la CCRP, atès que aquesta implica més recursos (voluntat política i compromís).
  • La transparència i la planificació són claus en tot el procés d’implantació de la CCPR.
  • L’ús tàctic de la reserva de contractes, les consultes preliminars o la motivació a l’objecte del contracte dels elements a incorporar (inclusió dels criteris ASG).
  • La planificació i el seguiment dels contractes són clau, per assegurar-ne una correcta incorporació de criteris socials, mediambientals i vinculats amb l’ESS. El seguiment de la implementació dels criteris hauria de formar part explícita del contracte o licitació, per facilitar-ho i garantir-ho.
  • Els contractes menors haurien de ser un recurs excepcional., i per tant és de gran importància planificar, per evitar-ne un ús excessiu.
  • Són per tant elements clau en el desplegament de la CCPR: la voluntat política i compromís; planificació; la motivació a l’objecte del contracte dels elements a incorporar; la reflexió; els recursos; el seguiment; els coneixements; la transversalitat; el suport mutu i el treball en xarxa.

Els principals reptes sorgits de la Jornada varen ser:

  1. La promoció d’un canvi de paradigma per entendre la CCPR com a política estratègica, posant en valor l’impacte social i ambiental en la contractació.
  2. Per generar aquest canvi de paradigma cal més voluntat política, més recursos, més capacitat tècnica i una millor relació política –tècnica.
  3. Les persones més sensibilitzades en CCPR necessiten eines per poder esdevenir agents de canvi dins de les seves organitzacions. És clau cercar complicitats dins dels equips i tenir en compte que el marc dels ODS té un gran potencial.
  4. Cal més planificació i més seguiment, ja que aquests són dos aspectes clau per tal de promoure aquest tipus de política pública.
  5. Cal més formació, que tracti tant aspectes jurídics i de contractació, com aspectes tècnics sobre impacte social, ambiental, ESS i perspectiva de gènere. I la formació ha d’anar dirigida tant a càrrecs electes i personal tècnic de l’administració pública, com per a les empreses i entitats de l’ESS que volen accedir a les licitacions.
  6. Cal treballar en xarxa, socialitzar el coneixement i els recursos i generar eines compartides.
  7. Cal assessorament especialitzat i individualitzat en termes de CCPR, cal abordar-ho conjuntament tots els agents implicats.
  8. Cal viure com a oportunitat el desplegament de la CCPR com a política pública, tant pel que fa a la millora de la gestió pública com pel potencial transformador que té.

Podeu consultar el materials fruit d’aquesta jornada aquí: Jornades Virtuals QUÈs i COMs en l’impuls de la Contractació i Compra Pública Responsable i l’Economia Social i Solidària (2021)

La 3a Jornada XMESS de Contractació i Compra Pública (2024). Principals conclusions.

El 14 de maig del 2024, Mataró acull la 3a Jornada XMESS de CCPR. Incorporació de mesures de contractació pública responsable, aprenentatges i oportunitats. Després de 6 anys d’aprenentatges des de l’entrada en vigor de la LSCP, amb l’objectiu d’abordar la necessitat d’entendre la CCPR com a política pública estratègica, i incidir en les accions necessàries, tant dins les pròpies administracions públiques com vers les empreses i organitzacions de l’ESS, per avançar en la implementació de la CCPR com a política estratègica, i en la millora de l’accés de l’ESS a la Contractació pública.

La jornada es va centrar en les oportunitats que ens ofereix l’actual model de contractació a partir d’una ponència de Jofre Clofent Calsapeu, qui ha estat cap del servei de contractació a diferents Ajuntaments, Secretari i Cap del Servei de Qualitat Administrativa de l’Ajuntament de Premià de Mar fins maig del 2024, així com docent a l’EAPC i col·laborador de CSITAL Barcelona. En dues taules rodones posteriors va ser possible aprofundir en experiències i bones pràctiques dels Ajuntaments de Barcelona, Granollers, Manlleu, Mataró, Premià de Mar i Terrassa;  així com reflexionar conjuntament entorn a, d’una banda, la contractació reservada segons les disposicions addicionals 4a i 48a, i de l’altra, la inclusió de criteris socials, ètics i ambientals a totes les fases de la contractació.

Les principals conclusions de la jornada varen ser:

  1. La Compra i Contractació Pública Responsable és un instrument, una caixa d’eines per tirar endavant polítiques públiques. Mitjançant les nostres licitacions podem assolir objectius polítics que repercuteixen en el benestar de la comunitat.
  2. Des de l’òptica de la política pública d’impuls de l’ESS, tenint en compte la intersecció Contractació i ESS, licitar amb criteris de CCPR afavoreix que les empreses de l’ESS puguin accedir als contractes de l’administració pública, per ampliar i consolidar la seva activitat.
  3. És cert que hi ha inseguretat jurídica. A vegades sorgeixen discrepàncies amb els Tribunals de Contractes, per un biaix ideològic conservador, i cal fer un sobreesforç per justificar les mesures. Però les barreres hi són per superar-les, no ens han de fer recular en la nostra tasca d’impulsar polítiques transformadores.
  4. Més enllà de la LCSP, i de les dificultats per al seu desplegament, no hi ha excuses per no impulsar una Contractació Pública Estratègica, que pugui afavorir el teixit d’empreses i entitats de l’ESS. Tenim prou grau de maduresa per a que això sigui possible, comptem amb experiències pràctiques d’èxit, ja no som en un marc teòric.
  5. En clau de territori, el treball en xarxa i la col·laboració entre administracions són claus a l’hora d’avançar en la implantació de la CCPR. Cal tenir en compte que set-cents dels nou-cents cinquanta-dos municipis de Catalunya són de menys de 2.000 habitants, i no compten amb personal tècnic de contractació. La LCSP pot ajudar en algunes coses, però no podrà en tot, i per tant necessiten eines per resoldre les seves problemàtiques.
  6. Per això, cal seguir potenciant el treball en xarxa, generar espais de coneixement entre serveis tècnics dels diferents ajuntaments, que trenquin inèrcies d’aïllament i permetin compartir més coneixement. A nivell tècnic podem remoure obstacles per treballar en xarxa.
  7. A més, comptem amb un bon corpus de bones pràctiques replicables. No cal que inventem constantment, que perdem el temps innovant. Primer, busquem allò que ja s’ha fet en l’àmbit que volem desenvolupar, experiències reeixides; segon, copiem-ho, adaptem-ho; tercer, compartim-ho.
  8. També cal promoure més espais de trobada amb les empreses o organitzacions de l’ESS. Fer més fires o jornades com les que fa la XMESS en el marc de la FESC, en que coincideixin els ajuntaments i entitats i comparteixin experiències.
  9. La tasca d’impuls de la CCPR, hauria de ser una tasca compartida entre les Oficines de Promoció Econòmica dels Ajuntaments i Contractació, doncs és Promoció Econòmica qui coneix el teixit empresarial i qui pot liderar el procés.
  10. La LCSP ofereix oportunitats. A tenir en compte:
  • La Disposició Addicional 4a ens permet fer contractació reservada amb els CETIs, però no abasta tota l’ESS. El marc és limitat, i per tant cal avançar també en altres vies per poder enfortir l’ESS facilitant-los l’accés a la contractació.
  • La Disposició Addicional 48a, per exemple, pot suposar un pas endavant en relació a la gestió cívica en el marc de la contractació reservada. Permet reservar aquesta gestió a entitats sense ànim de lucre, i ofereix una oportunitat per resoldre necessitats i enfortir les comunitats locals i les empreses de l’ESS.
  • L’Article 145 de la LCSP, que fa referència als criteris de valoració, diu que s’ha de procurar (és a dir, és imperatiu) obtenir serveis, obres o subministraments de gran qualitat. Si entenem per gran qualitat l’excel·lència en recursos, persones, i resultats, qui pot oferir-ho són les entitats i empreses de l’ESS.
  1. Per millorar l’accés de l’ESS a la licitació, però, cal que millorem els procediments i que tinguem en compte:
  • Ampliar els terminis de presentació d’ofertes pot facilitar que les entitats i organitzacions de l’ESS puguin presentar bones ofertes als Ajuntaments.
  • Evitar l’automatització de la valoració de les ofertes i donar més pes al judici de valor, permet destriar qui coneix bé la matèria, quina és l’oferta que resol millor les nostres necessitats.
  • Cal conèixer bé el mercat. Impulsar el contacte amb el mercat, el coneixement de la realitat empresarial, ajuda a objectivar (que no automatitzar) els criteris de valoració. Les consultes prèvies de mercat, els “market place”, els directoris d’entitats i empreses de l’ESS, els catàlegs de productes i serveis, són eines que ho faciliten.
  • Caldria definir a l’Objecte del Contracte la necessitat a resoldre, i no tant el producte a contractar, afavoreix que es presentin solucions heterogènies i, conseqüentment, poder escollir la que aporti una millor relació qualitat -preu al servei. La configuració del contracte, doncs, hauria de ser per objectius (qualitat, rendibilitat, cicle de vida per sobre del preu). La LCSP va per aquí quan diu que si hi ha innovació tecnològica, social o econòmica, l’objecte ha de ser obert. Fer-ho bé és més complex, però, alhora, aporta major riquesa.
  • També cal definir amb cura i sentit comú la solvència requerida. La Llei fixa uns requisits mínims, si els complim no caldria, per exemple, demanar un volum de negoci molt elevat en un contracte que no requereix inversió. Si anem a criteri preu, o definim grans solvències, estem foragitant entitats i empreses petites dels processos.
  • Per tot plegat, cal una major professionalització dels serveis tècnics que impulsen plecs de licitació. I un gran exercici de responsabilitat a l’hora de definir l’interès públic del contracte. Cal esforç, dedicació, i sortir de la zona de confort.
  • I en paral·lel, és imprescindible l’acció pedagògica amb les entitats de l’ESS, capacitar-les i afavorir que participin a les licitacions, que perdin la por, que s’animin a presentar ofertes.

En definitiva, hem de seguir treballant per a que la CCPR esdevingui una palanca de transformació social per als nostres pobles i ciutats. Amb aquest objectiu tanquem l’any 2024 i encarem un 2025 que se’ns presenta ple de reptes i oportunitats.

Podeu accedir a l’enregistrament de la 3a Jornada XMESS sobre Compra i Contractació Publica Responsable; i al document La incorporació de mesures de contractació pública responsable, aprenentatges i oportunitats. Relatoria de la 3a Jornada de Compra i Contractació Pública Responsable.

 

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]